Costumbres, tradición, gastronomía, trabajos rurales, vida vaqueira, saber popular

Dites relacionades amb menjar
( AFEGIR-NE SI EN SAPS DE NOVES .
IV:
Por Xavier Castells

Dichos realcionados con el comer

(AÑADIR MÁS SI SABES NUEVAS…)

1) No vols caldo? Tres tasses! (David Mira )

2) A la taula i al llit, al primer crit. ( David Mira )

3) Tinc gana! ... Menja't una cama! (David Mira )

4) Tinc set! ... Pixa a la taula i beu a galet! ( David Mira )

5) Val més la salsa que els cargols. (Joan Escuer )

6) No hi ha alegria amb la panxa buida. (Oscar Gonzalo García )

7) Qui canta a taula i xiula al llit, no té al seny gaire complit. (Pau Zabaleta i Llauger )

8) A la taula d'en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat. (Xavier Maynou )

9) Qui no menja merda no està gras. (Pau Zabaleta i Llauger )

10) El que no mata engreixa. (Pau Zabaleta i Llauger )

11) Val més un glop de negre, que tot el que baixa pel Segre (Ramon Jordi Ninot ) Ho diuen a Lleida, tot significant que és millor el vi que no pas l'aigua.

12) Més cap de sardina que cua de peix. (Xavier Maynou )

13) El vi fa sang, i el pa fa carn. (Xavier Maynou )

14) De les sobres se'n fan obres. (Pasta Gansa )

15) Un bon català, té fred després de menjar. (Ramir De Porrata-Doria )

16) Pa amb pa, menjar de beneits. ( Jorge Llagostera )

17) Bon menjar al matí és or, a la tarda plata, i a la nit mata. (Xavier Deltell )

18) Com més brut el cuiner, més gras l'amo. ( Joan Artés )

19) Déu dóna faves a qui no té caixals. ( Joan Artés)

20) Els plats se semblen a les olles. ( Joan Artés) -del mig o de les vores-

21) Olla vella... bony o forat. ( Joan Artés )

22) Qui bada boca, es queda sense coca. ( Neus Lorenzo )

23) Si no vols estar gras com un coba, esmorzar de princep, dinar de rei i sopar de pobre. ( Vicenç Ramoneda )

24) Alls piquen i cebes couen. ( Rosa Ma. )

25) Un bon dinar fa de bon esperar. (Jordi Tarrida )

26) Vi batejat, el beure'l és penat. (Jordi Tarrida)

27) Bona teca i bona cara, a ningú no desagrada. ( Jordi Tarrida)

28) Per Nadal capons, neules i torrons. (Jordi Tarrida )

29) Bon vi fa bona sang. (Jordi Tarrida )

30) Menjant, menjant ve la gana. ( Jordi Tarrida )

31) L'aigua fa la vista clara. (Jordi Tarrida)

32) Si vols agafar gana, menja magrana. (Jordi Tarrida)

33) Menjar molt i pair bé, no pot ser. (Quim Independentista Català)

34) Si la lluna toca el menjar, ja el pots llençar. (Jordi Tarrida i Subirana)

35) Qui té gana, somia pa. (Trini Cruzate)

36) Deu ens guardi del vi dolent i del violí d'un aprenent. (Julius Klein ) No sé què és pitjor, si el vi dolent o el violí d'un aprenent ...

37) Esmorzar de rei, dinar  de princep, i sopar de pidolaire. (Anna Garriga)

38) Maldecaps amb pa són bons de passar. (Elena Oliver)

39) Menjar i beure, fotre i no creure. (Elena Oliver)

40) On no n'hi ha sang, no s'hi fan botifarres. (Elena Oliver)

41) Qui menja bo, caga pudent. (Isidor Cleofé Quevedo)

42) En el pot petit hi ha la bona confitura. (Carolina Sanarau i Ardid)

43) Déu dóna pa a qui no té dents. (Anna Codina) Similar, en significat a: "Déu dóna faves a qui no té queixals" que ja és a la llista.

44) Pim pam pum "bocadill" d'atú. (Oriol)

45) Qui canta en la taula i menja en el llit, no té l'enteniment complit. ( M. Teresa ÀLvaro Martí)

46) Després del meló, vi a muntó; si és tendral, en barral; si és d'Alger, en pitxer. ( M. Teresa ÀLvaro Martí)

47) Ponent, l'aigua freda i el vi calent. ( M. Teresa ÀLvaro Martí)

48) La tomata, com la dona, tot l'any és bona. (M. Teresa ÀLvaro Martí )

49) Pel desembre, gelades i sopes escaldades. (Montse López Gutiérrez )

50) El mal de cap, el menjar el bat! (Ferran Cuevas) A vegades quan ten mal de cap, si menjes se t'espassa i el menjà el bat.

51) Fideus no en veus, arròs no en "vòs", doncs què "vòs". (Anna Carol i Bruguera ) En aquesta dita s'utilitza "vòs" per significar vols, del verb voler.

52) El menjar i el cardar no est pot aconsellar. (Francesc Ribas Frigola).

53) On no hi ha sang, botifarres no s'hi fan. (Gemma Aldevert ) El que perdones a algú de la família no ho perdones a ningú (diuen).

54) A Sant Llorenç de Morunys, patates com a punys. (Oriol Granés i Segret).

55) Alls secs couen, sebes tendres piquen, cards verds taquen i secs punxen. (Glòria Morató ).

56) Cada cosa pel seu temps, i les figues per l'agost. (Pierre Pora)

57) Fuig cor, que l'ànima es crema! (Ainara ) Açó ho deia mun avi quan menjave algo que cremave molt.

58) Bon pa, bon vi, bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa. (Figuls Montanya )

59) L'arròs fa el ventre gros i la panxa llisa. (Martí Botey)

60) Menja bé, caga fort i riu-te de la mort. (Anna Fontanals)

61) Alls verds piquen, cebes couen. (Eugeni Alemany) Sembla alemany.

62) La seba: per esmorzar és or, per dinar és plata i al vespra mata. (Montse Climent ).

63) Al Juliol ni dona ni cargol,cargol i dona tot l'any és bona. (Pere Basora ).

64) Qui no posa la panxa en perill, no mort de fart. (Lluís Jornet).

65) Qui menja sopes se les pensa totes! (Roger Tarragó).

Y otros dichos

  1. "Descansar no es estar sin hacer nada: es cambiar de actividad" (anónimo/en castellano)

  2. Descansar no es estar sense fer res: és canviar d'activitat (anònim/en català)

  3. La millor forma de donar plaer es partint del propi plaerâ (Antoni Boliche-psicòleg i sexòleg) (en catalán/en català)

  4. La mejor forma de dar placer es partiendo del propio del propio placer
    (Antonio Boliche-psicólogo y sexológo)

  5. En el meu país, la pluja no sap ploure
    (proverbi catalana) (en català).

  6. En mi país, la lluvia no sabe llover
    (proverbio catalán) (en castellano)

  7. El fútbol es la recuperación semanal de la infanciaâ (Julián Marías, filósofo y ensayista) (en castellano)

  8. El fútbol és la recuperació setmanal de l'infantesa
    (Julián Marías, filòsof i assagista) (en català)

  9. Todos somos iguales delante de la ley, pero no delante de los encargados de aplicarla.(Stanislaw Jerzy Lec , escriptor polonès (1909-1966)- )

  10. Tots som iguals davant la llei, però no pas davant els encarregats d'aplicar-la.” (Stanislaw Jerzy Lec , escriptor polonès (1909-1966)- en catalán/en català - )

  11. We are all equal before the law, but not before those appointed to apply it. (Stanislaw Jerzy Lec , escriptor polonès (1909-1966)- ).

  12. L'home no va teixir tot sol la trama de la vida. Ell nomes n'es un fil. El que li fa a la trama, s'ho fa a sí mateix(anònim xinès) (en català)

  13. El hombre no tejió solo la trama de la vida. Él sólo es un hilo. Lo que le haga a la trama, se lo hace a sí mismo (anónimo chino) (en castellano)

  14. Yo no creo ni en la religión católica, que es la verdadera (Buñuel, cineasta) (citado por Pere Portabella, cineasta catalán)

  15. En la vida ya hay bastantes cosas desagradables, no hace falta que yo añada más (Renoir, pintor francés del s.XIX).

  16. A la vida ja hi-ha prou coses desagradables, no fa pas falta que jo n'hi afegèixi més (Renoir, pintor francès del s.XIX) (en catalán/en català)

  17. Vaig buscar gran homes…, i solament vaig trobar súbdits d'un ideal
    (Friedrich Nietzsche/Röcken-Turingia,1844/Weimar,1990)

  18. Busqué grandes hombres..., y solamente encontré súbditos de un ideal (Friedrich Nietzsche/Röcken-Turingia,1844/Weimar,1990)

  19. Fa molt de temps que sé que una unça d'inèrcia pesa més que dos quartans de saviesa (Margueritte Yourcenar – Brussel.les 1903 – Maine 1987) (en català)

  20. Hace mucho tiempo que sé que una onza de inercia pesa más que dos cuarteras de sabiduría(Margueritte Yourcenar – Brussel.les 1903 – Maine 1987) (en castellano).

  21. La sonrisa cuesta menos que la electricidad y da más luz (proverbio escocés).

  22. El somriure es menys costós que la electricitat i dona més llum (proverbi escocès) (en catalán/en català)

  23. Si vols anar dret, camina.…si t'apoies, aniràs corvat...!! (anònim) (en català).

  24. Si quieres ir derecho, camina…si te apoyas, irás curvado…!!!(anónimo) (en castellano)

  25. No se plantan semillas de comida. Se plantan semillas de bondades.

  26. Traten de hacer un círculo de bondades, éstas los rodearán y los harán crecer más y más. (Irena Sendler/salvadora de unos 2500 niños del holocausto)

  27. Qui no te feina el gat pentina (dita popular catalana) (en català)

  28. Quien no tiene trabajo el gato peina (dicho popular catalán) (en castellano)

  29. "La verdadera medida de nuestra valía se compone de todos los eneficios que los demás han obtenido de nuestro éxito " (Cullen Hightower)

  30. Las mentes creativas son conocidas por ser capaces de sobrevivir a cualquier clase de mal entrenamiento ( Anna Freud ).

***

Dites relacionades amb el mai podran dir els que parlen amb espanyol

FRASES Y DICHOS EN CATALÁN, NO TRADUCIBLES CORRECTAMENTE AL CASTELLANO

1) Aneu a escampar la boira --> Id a esparcir la niebla?. ( Pere Pages )

2) Posar l'olla grossa dintre la petita --> Poner la olla grande dentro de la pequeña? ( Pere Pages )

3 )   Treure foc pels caixals --> Sacar fuego por las muelas? ( Pere Pages )

4) En hi ha per llogar-hi cadires --> Hay para alquilar sillas? ( Pere Pages )

POEMA
(Rafael Sánchez Ferlosio)

Vendrán más años malos
y nos harán más ciegos;
vendrán más años ciegos
y nos harán más malos

Vendrán más años tristes
y nos harán más fríos
y nos harán más secos
y nos harán más torvos.

Otras reflexiones y trabajos del mismo autor:

1. Frases, citas, anécdotas...

2. Estados de ánimo

3. Halloween: fiesta céltica (en PDF)

4. La ética en el contexto educativo (en PDF)

5. Arbre dels bons desitjos¡! (en PDF)

6. El horóscopo (en PDF)

7. Poesía... según Platón (en PDF)

8. Refranes catalanes (en PDF)

9. La toma de decisiones

10. Refranys populars catalans

11. Nuevos proverbios

Volver a ÍNDICE de Contenidos